Nascut a la Canonja, Dani Espasa és un músic eclèctic amb multitud d’interessos i activitat artística ben diversa: pianista, clavecinista, acordionista, director, compositor, arranjador, productor, professor... La seva carrera transcorre per camins sorprenents, i és igual de probable trobar-lo en espectacles teatrals (ha col·laborat amb Lluís Pasqual, Calixto Bieito, Josep Maria Flotats, Joan Ollé, Sergi Belbel i Jordi Prat i Coll) com al capdavant de l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, col·laborant amb Maria del Mar Bonet i Lídia Pujol, o bé a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) impartint classes d’improvisació o música de cambra.
Havent estudiat clavicèmbal i baix continu a l’ESMUC amb Béatrice Martin, va iniciar una intensa activitat en grups de música barroca, renaixentista i medieval, com ara Hespèrion XXI, Le Concert des Nations, L'Arpeggiata, Mala Punica, La Hispanoflamenca, The Rare Fruits Council, Les Sacqueboutiers de Toulouse, La Caravaggia o MUSIca ALcheMIca. Tanmateix, no va trigar a ampliar el seu radi d’acció i aviat va ser possible veure’l dirigir l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb la qual també col·labora com a pianista i clavecinista, l’ensemble barroc de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, l'Orquesta Nacional d’Andorra (ONCA) i l'ensemble de música contemporània Bcn216. Com a instrumentista, ha estrenat i enregistrat peces per a piano de Joan Albert Amargós i Enric Granados, i ha realitzat més de 40 enregistraments pels segells Aparté, Alia Vox, Erato, Passacaille, Pan Classics, Naxos, Harmonia Mundi i BIS Records.
Espasa ha compartit escenari amb artistes que representen estils molt diversos: Joan Albert Amargós, Eliseo Parra, Sílvia Pérez Cruz, Sting, Paul Simon, John Cale, Ute Lemper, Rolando Villazón, Philippe Jaroussky, Mayte Martín, Judit Neddermann, Dulce Pontes, Nina, Alfonso Vilallonga, Kepa Junquera, Maria Farantouri, Santiago Auserón, Maika Makovski, Nigel Kennedy, Maya Plisetskaya, Blaumut… A més, el 2020 va rebre el premi Butaca a la millor composició musical de teatre per la música de La Rambla de les Floristes (Teatre Nacional de Catalunya).
Actualment, compagina l’activitat artística i la docència com a professor a l’ESMUC i membre del Programa d'Interpretació Històrica a l'Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, on ensenya clavicèmbal i baix continu. A més, és director artístic del cicle de concerts al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes.
Així, doncs, Dani Espasa, aquell músic que anava per arquitecte, és un referent indiscutible de la música antiga a Catalunya i al món.
